Tres dies pel Vallespir i pel Conflent


La Catalunya Nord

Al nord de Catalunya i dels Pirineus, hi ha el que es coneix com la Catalunya Nord que està formada per sis comarques històriques que no corresponen amb l'actual divisió administrativa existent en França: el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l'Alta Cerdanya i la Fenolleda. Eren una part dels comtats de la Marca Hispànica, que amb el llarg del temps passà a mans del comtes de Barcelona i posteriorment a la corona catalano-aragonesa.

El 1659, amb la firma del Tractat dels Pirineus, entre les monarquies espanyoles i franceses, aquests territoris passaren a mans de França, excepte el poble de Llívia, al tenir la consideració de villa, que li va donar l'emperador Carles V.


L'allotjament

Ens allotgem en els apartaments Les Balcons du Canigou, situats a prop del massís del Canigó, en el poble de Vernet-les-Bains. Està relativament ben indicat, agafant una carretera a l'esquerra abans d'arribar al poble, però tenint en compte que en la façana el nom que surt és el d'Hotesia, el grup que s'encarrega de gestionar aquests apartaments.

Davant de l'edifici, a l'altre costat de la carretera, hi ha una zona d'aparcaments on deixar el vehicle. L'habitació estava equipada amb cuina amb microones, una petita nevera i els utensilis de cuina necessaris, una taula amb cadires, un sofà-llit, la cambra de bany amb una petita tovallola, i sense TV. No s'ha de portar llençols, però si que és necessari endur-se de casa tovalloles, paper higiènic i algun producte de neteja.

La recepció roman tancada gairebé tot el dia, i si hi ha un problema has d'anar a l'edifici veí VTF (que és la mateixa companyia), on atendre't. Quan deixes l'habitació l'últim dia, has de netejar-la si no vols pagar el servei. Abans de tornar la clau, un encarregat revisa l'habitació per a veure que tot estigui correcte.


L'itinerari



Dia 1 (12/10/2012): Sortim a primera hora del matí en direcció al Vallespir, per l'E-15/AP-7, on ens aturem abans de la frontera, en l'àrea de servei de la Jonquera, per a esmorzar. A França seguim per l'E-15/A9 en direcció a Perpinyà, on prenem la sortida 43-Le Boulou, per anar en direcció a Céret, per la carretera D115, fins arribar a Arles de Tec (Arles-sur-Tech), on visitem l'abadia de Santa Maria.



Seguint la mateixa carretera D115 en direcció a Prats de Molló, a uns 2-3km hi ha les Gorges de la Fou, un afluent del riu Tec. Hi ha 2-3 zones de parking on poder deixar el cotxe. Comprades les entrades i equipats amb un casc i per una passarel·la metàl·lica d'un 1,5km, visitem una de les gorges més estretes del món.


A 15-20 minuts, al final de la Vall del Vallespir, es troba Prats de Molló (Prats-de-Mollo-la-Peste), que acaba amb el balneari de La Preste. Dinem en el centre del poble; concretament en l'hotel restaurant Le Relais, on agafem el menú-crêpe de 10€ format per un crep de pernil, formatge i ou i un postre que pots triar entre un crep de sucre o dues boles de gelat. Després de menjar, donem un tomb per aquesta petita ciutat fortificada, dominada per una església del segle XVI i al capdamunt d'un turó, el Fort Lagarde, al qual pugem pel seu passadís subterrani.


Sortim de la fortalesa, i ja a mitja tarda, és hora d'anar apropant-nos cap al Conflent i cap als apartaments on ens allotjàrem, en Vernet-les-Bains. Tenim dues opcions: tornar cap Le Boulou, per la mateixa carretera, agafar l'autopista cap a Perpinyà i des d'aquí agafar la N116, o passar, que és la que triem, una vegada s'arriba a Amélie-les-Bains, ciutat balneària, per la D618, una carretera de muntanya de més de de 40km, plé de corbes, on passes per poblets diversos, i panoràmiques diverses de les valls que envolten aquesta zona (un dels pobles interesants és Boule-d'Amont, on hi ha l'abadia de Santa Maria de Serrabona). Al final de la carretera enllaça amb la N116, la carretera central de la vall del Conflent, i on estarem els dos propers dies.

Abans d'arribar a Prada, a mà dreta, ens apropem a Eus, un dels pobles més macos de la comarca que s'alça al costat de la muntanya, amb l'església de Sant Vicenç, del segle XVIII, al capdamunt. D'aquí a Vernet-les-Bains, hi ha uns 25m, i després d'una volta localitzem els apartaments, que estan sota el nom d'Hotesia. Desfeta la maleta, fem el sopar i abans de les 23h ja estàvem dormint... A l'endemà, ens esperava pujar a Sant Marti de Canigó.


Peatge Granollers-Frontera E-15/AP-7: 13,70€
Peatge Frontera-Le Boulou A9: 0,70€
Abadia de Santa Maria d'Arles: 4€
Les Gorges de la Fou: 9,50€ (l'entrada val 10€, però a l'abadia ens donaren un descompte de 0,50ct)
Fort Lagarde: 3,50€



Dia 2 (13/10/2012): la primera visita del dia es arribar-nos al monestir de Sant Martí de Canigó, i fer-ho abans de les 10h, hora de la primera visita. Esmorzats lleugerament, deixem el cotxe a Castell de Vernet (Casteil), als peus del Canigó i a menys de 10 minuts dels apartaments. A l'entrada del poble hi ha un parking gratuït per a deixar els vehicles. Seguint les indicacions cap al monestir, tardem uns 25-30 minuts en recórrer el camí, de 1600 metres i 300 metres de desnivell. Van tenir temps de menjar-nos l'entrepà que ens havíem preparat i veure una mica l'entorn on hi ha una font i una petita ermita.

Les entrades es compren en la botiga, i la mateixa venedora és la que ens fa de guia per aquest monestir medieval que va ser restaurat en el segle XX pel bisbe de Perpinyà, en Juli Carsalade du Pont, que va conèixer de la existència del mateix pel poema Canigó del seu amic mossen Cinto Verdaguer.

Al costat del monestir hi ha un altre camí que porta cap a Casteil, però tornem a agafar el mateix camí d'anada.

A pocs metres de Vilafranca de Conflent, hi ha les Grans Canaletes, un autèntic palau natural subterrani. Es tracta d'unes coves plenes d'estalactites i estalagmites dibuixades per l'aigua amb el pas del temps. En la última cova, hi ha un espectacle visual de llum i só on es pot gaudir d'una acústica increible amb música com la del Virolai. En un radi de 500 metres, hi ha dos conjunts subterranis més, les Canaletes i la cova Bastera, que només estan obertes al públic a l'estiu.

Seguidament, anem a la ciutat medieval i fortificada de Vilafranca de Conflent (Villefranche-de-Conflent), on dinem en el bar braseria Le Canigou on hi ha diversos plats combinats i una mica de tapes (presentant el tiquet a l'entrada del Fort Liberia, s'aconsegueix un euro de descompte). La ciutat es visita molt ràpida ja que bàsicament són dos carrers principals.


Per una de les seves portes, i passant la via del Tren Groc, hi ha l'entrada al Fort Liberia pel seu passadís subterrani. Al costat d'aquest passadís, hi ha una persona amb una tauleta i una cadira (una mica cutre) on compres l'entrada. Pujar per les escales pot ser molt dur, però també hi ha un camí que porta a la fortalesa, encara que la pujada també cansa una mica. S'arriba adalt en uns 20 minuts. Després de visitar el recinte militar, baixem pel passadís subterrani...


Agafem el cotxe en direcció a Prades de Conflent, per anar a l'altre gran monestir de la zona, el de Sant Miquel de Cuixà. Es pot arribar a partir de Prades o agafant una mica abans el desviament cap a Codalet. Arribem al voltant de les 16:30h i ens trobem amb la sorpresa que a les 17h tanquen i ja no es pot entrar, i a l'endemà al ser diumenge i haver misa, no obren fins a les 14h. En la web ficava que tancaven a les 18h; per tant s'ha de tenir en compte aquest fet.


Com encara es aviat, anem cap a Prades de Conflent (Prada), capital de la comarca del Conflent, on fem un cafè al costat de l'església parroquial de Sant Pere, el monument principal de la vila. Es va reconstruir i engrandir al segle XVII i posseix un magnific retaule barroc realitzat per mestre Josep Sunyer.


Pau Casals va triar Prada per al seu exili i hi va viure diverses dècades. Va crear, amb els més grans solistes del moment, el Festival de musica de cambra que porta seu nom. Pompeu Fabra, un altre republicà, també hi va trobar refugi amb la seva gent quan fou obligat a exiliar-se el 1939, en estat estranger però en terra catalana. Tots els estius, des del 1968, també s'hi celebra la Universitat Catalana d'Estiu. Després, tornem cap als apartaments, i donem com a finalitzat el dia (Foto: casa de Pompeu Fabra).


Sant Martí del Canigó: 4€ (tenim 1€ de descompte)
Les Grans Canaletes: 10€
Fort Liberia: 6€ (amb el descompte)



Dia 3 (14/12/2012) Deixem l'apartament, una vegada hem esmorzat, netejat el mateix i deixada la clau a l'encarregada. Per la carretera N116, a uns 30 minuts, es troba Montlluís (Mont-Louis), en la comarca de l'Alta Cerdanya, un altra villa fortificada i amb una fortalesa militar, que avui encara està ocupada per l'exèrcit francès; per tant, la seva visita es restringida i només es realitzen a determinades hores per algun guia... i al ser diumenge, és un dels dies que no la realitzen.



Per fer temps, i donat que volem visitar Sant Miquel de Cuixa, i no obren fins a les 14h, seguim la carretera i anem cap a Font-Romeu, a uns 15 minuts i on es troba l'estació d'esquí més antiga dels Pirineus. Després de fer un cafè, tornem per la mateixa carretera, en direcció a Vilafranca de Conflent.



Aquesta part, per la N116, també la recorre el Tren Groc, amb diverses parades pels poblets de la zona, i amb grans estructures i viaductes per salvar l'orografia de la comarca. En molts llocs de la carretera, hi ha on parar per a descansar i/o admirar el paissatge.




Arribats a Vilafranca de Conflent, dinem en el restaurant Le Patio on es pot menjar en un menjador interior o en un pati interior d'origen medieval. Ofereix diversos menús i mengem molt bé.




A continuació, anem cap al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on fem la visita pel nostre compte. Acabada la visita, tornem cap a casa, passant per la N116 en direcció a Perpinyà, on seguidament agafem l'autopista E-15/A9, en direcció a la frontera de la Jonquera.




Monestir de Sant Miquel de Cuixà: 5€
Peatge : 2,10€
Peatge Frontera-Granollers: 13,70€



Relació d'entrades:
Arles de Tec
Les Gorges de la Fou
Prats de Molló
Eus
De Casteil al monestir de Sant Martí del Canigó
Les Grans Canaletes
Vilafranca de Conflent
Montlluís
El Tren Groc
El monestir de Sant Miquel de Cuixà

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada