Arquitectes modernistes

L'Art Nouveau és el nom genèric amb què es coneixen les noves manifestacions de l'arquitectura i de les arts decoratives aplicades a finals del segle XIX i inicis del segle XX. S'abandonen els models històrics per donar pas a formes lliures i creatives, inspirades en la natura. Cada regió europea desenvolupa el seu propi estil, i Art Noveau, Modernisme, Secessionstil, Liberty o Jugendstil són termes diferents que identifiquen la mateixa actitud innovadora.

A Catalunya, el moviment se'l coneix com a Modernisme, i abasta tot el territori i tots els àmbits de l'activitat humana i s'imposa com a estil de la burgesia en ciutats vinculades a la indústria i el comerç i en les capitals de província. Habitatges, torres d'estiueig i edificis públics, però també les fàbriques, colònies industrials o les cooperatives agràries, s'identifiquen amb les formes abstractes del Modernisme. A Barcelona i altres municipis hi deixen les seves millors obres els tres grans protagonistes del Modernisme arquitectònic: Antoni Gaudí, amb la seva concepció abstracta de l'arquitectura, Josep Puig i Cadafalch, que en té una percepció més historicista, i Lluís Domènech i Montaner, que organitza al seu voltant un complet estol d'artesans i industrials. Però molts altres participen en el mateix entusiasme, i a mida que anem afegint entrades relacionades en el blog, els anirem enumerant, així com les seves obres:

Amargós i Samaranch, Josep (Barcelona, 1849 - 1918)
Azemar i Pont, Josep (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914)
Balcells i Buïgas, Eduard Maria (Barcelona, 1877 - 1965)
Batllevell i Arús, Juli (Sabadell, 1864 - Barcelona, 1928)
Boada i Piera, Domènec (Barcelona, 1866 - 1947)
Buïgas i Monravà, Gaietà (Barcelona, 1851 - 1919)
CASELLES I TARRATS, PERE (Reus, 1868-1936)
Calvet i Peyronill, Arnald (Barcelona, 1874-1956)
Cascante i Colom, Cristóbal (Esparreguera, 1851 - Barcelona, 1889)
Cels, Ferran (18?? - Sant Cugat del Vallès, 1925)
Codormí i Carrera, Simó (Olot, 18?? - 1937)
Coll i Bacardí, Josep Maria (Barcelona, 1878 - Terrassa, 1917)
Coll i Fort, Antoni (Barcelona, 1878 - 1958)
Domènech i Mansana, Josep (Barcelona, 1885-1973)
DOMÈNECH I MONTANER, LLUÍS (Barcelona, 1850 - Barcelona, 1923)
Domènech i Roura, Pere (Barcelona, 1881 - Lleida, 1962)
Domínguez Valls, Josep
Fossas i Martínez, Juli Maria (Barcelona, 1868-1945)
Güell i Grau, Santiago (Vilafranca del Penedès, 1869-1955)
Iranzo i Eiras, Ubald (Barcelona, 1854-1923)
Madurell i Rius, Miquel (L'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)
MARTINELL I BRUNET, CÈSAR (Valls, 1888 - Barcelona, 1973)
Martorell i Montells, Joan (Barcelona, 1833-1906)
Martorell i Puig, Bernadí (Barcelona, 1870-1937)
Martorell i Terrats, Jeroni (Barcelona, 1877-1951)
Mas i Civil, Mariano (1861-1942)
Mas i Morell, Ignasi (Barcelona, 1881 - 1953)
MUNCUNILL I PARELLADA, LLUÍS (Sant Vicenç de Fals, 1868 - Terrassa, 1931)
Pascual i Carretero, Antoni (Terrassa, 1863 - Barcelona, 1928)
Paluzie Lucena, Alfred (Barcelona, 1870 - 1943)
Planas i Calvet, Lluís (Barcelona, 1879 - 1954)
PUIG I CADAFALCH, JOSEP (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956)
RASPALL I MAYOL, MANUEL JOAQUIM (Barcelona, 1877 - La Garriga, 1937)
Renom i Costa, Josep (Sabadell, 1880-1931)
Riudor i Capella, Ramon Maria (1867-1938)
Romeu i Ribot, Ferran (Barcelona, 1862-1943)
Ros i Ros, Josep (Martorell, 1885 - Martorell, 1951)
Ros i Tort, Pere (m.o.)
Rubió i Bellver, Joan (Reus, 1871 - Barcelona, 1952)
Ruiz i Casamitjana, Adolf (Barcelona, 1869-1937)
Sagnier i Villavecchia, Enric (Barcelona, 1858 - 1931)
Sala i Comes, Josep (Barcelona, 1841 - La Garriga, 1921)
Sala i Cortés, Emili (Barcelona, 1841 - La Garriga, 1921)
Torres i Grau, Jaume (Barcelona, 1879 - 1945)
Vinyals i Muñoz, Melcior (Barcelona 1878 - 1938)


Amargós i Samaranch, Josep
Va començar com a mestre d'obres i posteriorment va obtenir el títol d'arquitecte. Format en l'eclecticisme, va evolucionar per apropar-se a l'estil modernista.

Barcelona. L'Hivernacle (Parc de la Ciutadella)
Cornellà de Llobregat. La Central Cornellà (actual seu del Museu Agbar de les aigües)

Azemar i Pont, Josep
Autor de nombrosos edificis modernistes de Figueres, on va ser arquitecte municipal entre els anys 1899 i 1914.

Olot. Casa Pujador

Balcells i Buïgas, Eduard Maria
Pertany a la darrera generació d'arquitectes modernistes. Obtingué el títol el 1905 i el mateix any guanyava la plaça d'arquitecte municipal a Cerdanyola. Al llarg de la seva vida Balcells va centrar la seva producció a la ciutat de Barcelona i la seva província, sobretot, al Vallès, principalment a Cerdanyola i Sabadell. Era nebot de l'arquitecte Gaietà Buïgas i durant la construcció del monument a Colom, acostumava a portar-lo, fet que va influir en la tria de la seva carrera.

Cardedeu. Casa Àngela Gual i Canudes. «Torre Montserrat»
Cerdanyola del Vallès. La Casa de la Vila
Cerdanyola del Vallès. La Casa Dolors Balcells
Cerdanyola del Vallès. La Casa Mongay
Cerdanyola del Vallès. La Rectoria de la parròquia de Sant Martí
Cerdanyola del Vallès. La Torre/Villa López (reforma de l'antic Teatre Casino en torre d'estiueig i actual seu del Museu d'Art de Cerdanyola)
Sant Cugat del Vallès. La Casa Generalife
Sant Cugat del Vallès. La Casa Lluch
Sant Cugat del Vallès. La Casa Mir
Sant Cugat del Vallès. La Casa Mònaco
Sant Cugat del Vallès. Les cases d'Àngela Salles
Sant Cugat del Vallès. El Xalet Negre

Batllevell i Arús, Juli
Arquitecte municipal de Sabadell, on va realitzar bona part de la seva obra. Va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner i ajudant d'Antoni Gaudí, a la Casa Calvet, entre altres projectes.

Sant Cugat del Vallès. Les cases d'Enric Pi

Boada i Piera, Domènec
Arquitecte titulat el 1893 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Va desenvolupar un estil eclèctic a les seves primeres obres per evolucionar cap a un modernisme moderat.

Sant Sadurní d'Anoia. Magatzems Santacana Roig (1912)

Buïgas i Monravà, Gaietà
Arquitecte conegut sobretot per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona. Pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. El seu cosí, el també arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall, va decidir estudiar arquitectura influït per Buïgas. Entre els anys 1903 i 1914 treballà a l’Argentina i a l’Uruguai.

Caldes de Malavella. El Balneari Vichy Catalán
Cerdanyola del Vallès. El Teatro Casino (actual seu del Museu d'Art de Cerdanyola)
Sitges. El Mercat Vell

Calvet i Peyronill, Arnald
Arquitecte barceloní, les obres més importants del qual, estan a la ciutat de Barcelona.

Gelida. Casa Jové (1911)

Cascante i Colom, Cristóbal
Arquitecte que va tenir una mort prematura i que va estroncar una carrera esperançadora. Gran part de la seva obra es troba en Comillas on va dirigir obres projectades per Joan Martorell com la Capella-Panteó i el Palau de Sobrellano, la Universitat Pontifícia o el Capricho dissenyat per Antoni Gaudí.

Comillas. L'Asil-Hospital (1880-1888)

Cels, Ferran
Arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès entre els anys 1910 i 1925, era cunyat també de l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas.

Sant Cugat del Vallès. El Mercat municipal de Pere San

Codormí i Carrera, Simó
Va obtenir el títol l’any 1895 a Barcelona i va ser arquitecte municipal de Granollers durant poc temps per una malaltia greu que va patir. Les seves obres més importants es reparteixen entre Camprodon i Granollers.

Camprodon. Can Roig
Granollers. L'Ajuntament

Coll i Bacardi, Josep Maria
Arquitecte municipal de Terrassa des del 1912 fins a la seva mort prematura, als 39 anys. Va ser una persona fortament compromesa amb el benestar social i sanitari en una ciutat que anava creixent per la seva expansió industrial. Realitzà un projecte d'urbanització del Torrent de Vallparadís, a manera de "ciutat jardí", allunyat dels fums de la industrialització de la ciutat, i una de les cases construïdes va ser la seva pròpia residència familiar.

Terrassa. Casa del Bunyolero
Terrassa. Casa Josep Maria Coll i Bacardi (o Casa Baumann)

Coll i Fort, Antoni

Camprodon. Can Vila

Domènech i Mansana, Josep
Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà, va obtenir el títol d'arquitecte el 1910. Des de 1917 va ocupar el càrrec d'arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública, fet pel qual va construir nombroses escoles en diverses localitats catalanes, com Badalona, Olesa de Montserrat, Martorelles, Torrellas de Llobregat, Vilassar de Dalt, Sant Joan de les Abadesses, Malgrat de Mar, Rellinars, Ribes de Freser, Colomés, Llançà, Reus, entre d'altres. També va ser professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va exercir el càrrec d'arquitecte municipal de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni, entre altres.

Els Hostalets de Pierola. L'antic Ajuntament (1916)
Els Hostalets de Pierola. La torre del senyor Enric (1914-18)
Els Hostalets de Pierola. Cal Maristany (1913)
Els Hostalets de Pierola. Les Escoles nacionals (1913-19)
Els Hostalets de Pierola. Casa Pons (1922)

Domènech i Roura, Pere
Fill del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, va seguir la mateixa professió que el seu pare i va obtenir el títol d'arquitecte el 1907. Va ajudar i acabar obres del seu pare, com l'Institut Pere Mata de Reus, l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre altres. Va ser director de les obres de l'Exposició de Barcelona de 1929, sent l'artífex del projecte de la Casa de la Premsa i de l'Estadi Olímpic, col·laborant al mateix temps en la construcció de palau Nacional. Entre altres construccions, destaca el Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí, coneguda com la Catedral del Vi pel seu monumentalisme.

Barcelona. L'Estadi Olímpic de Montjuic
Espluga de Francolí. El Celler Cooperatiu
Reus. Casa Marco

Domínguez Valls, Josep

Cornellà de Llobregat. El Palau de Can Mercader

Fossas i Martínez, Juli Maria
Titulat el 1890, va tenir diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d'Arenys de Mar.

Camprodon. L'Hotel Rigat
Camprodon. Can Rigordosa

Güell i Grau, Santiago
Obtingué el títol d'arquitecte el 1892. Va exercir a tota la comarca del Penedès, especialment a Vilafranca. Tot i que ja hi havia treballat amb anterioritat, la seva presència a Sant Sadurní s'intensifica en ser nomenat arquitecte municipal entre 1895 i 1904 i, posteriorment, entre 1910 i 1918. Marcat per un estil eclèctic, més endavant adopta algunes formes modernistes en la decoració.

Sant Sadurní d'Anoia. La Casa Lluís Mestres (1909)

Iranzo i Eiras, Ubald
Obtingué el títol d'arquitecte el 1879 i treballà a Sant Sadurní com a arquitecte municipal entre 1882 i 1900. En aquesta etapa fou responsable, entre d'altres, de la reforma de la casa de la vila. Els projectes d'aquesta etapa tenen una qualitat diversa segons el pressupost disponible. Posteriorment, fou cap de l'oficina d'Urbanització i obres de l'ajuntament de Barcelona on, entre d'altres coses, elaborà un pla general per les Corts i Sarrià.

Sant Sadurní d'Anoia. Casa de la Vila (1896-1900)

Madurell i Rius, Miquel
Obtingué el títol d'arquitecte el 1891. Entre els seus projectes destaquen l'actual seu del Parlament Balear i diverses obres a Barcelona, com el Banco Hispano-Americano, que li va merèixer una menció honorífica en el concurs anual d'arquitectura el 1912. Nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní el 1904, és l'autor de les obres més representatives del modernisme de la vila, a excepció de les de Puig i Cadafalch. A més de cases particulars, la seva feina comprèn edificis públics com les Escoles Noves i l'Ateneu.

Sant Sadurní d'Anoia. Les Escoles Noves (1902)
Sant Sadurní d'Anoia. Ca la Maria Sàbat (1903)
Sant Sadurní d'Anoia. L'Ateneu Agrícola (1908-1909)

Martorell i Montells, Joan
Va desenvolupar gran part de la seva obra dins de l'estil goticista de moda en aquella època, a causa de la influència de Viollet-la-Duc. Va ser un dels mestres d'Antoni Gaudí i el que va recomanar als promotors per a què es fes càrrec del projecte del temple de la Sagrada Família.

Comillas. Capella-Panteó de Sobrellano (1878-1881)
Comillas. Palau de Sobrellano (1881-1888)
Comillas. Universitat Pontifícia (1883-1892)

Martorell i Puig, Bernadí
Titulat a Barcelona, el 1902, les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals. De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona, les escoles de Capellades, el cementiri d’Olius (1916), l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell i el convent del Redemptor, a Barcelona.

Camprodon. El Passeig Maristany
Olius. El cementiri (1916)

Martorell i Terrats, Jeroni
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903. Com a director del Servei de Conservació de Monuments (1915) i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública (1929) restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments (cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona; monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes; pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc). Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis (1905-15) i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis (1907-10) de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès. Com a teòric introduí, especialment des de la revista “Catalunya”, les teories de la Sezession vienesa.

Alella. Alella Vinícola (celler) (1906)
Granollers. Casa Blanxart (1904)

Mas i Civil, Mariano
Mestre d'obres de Gelida

Gelida. Casa Figueras,o Ca l'Adela (1912)
Gelida. Caseta d'en Tauler,o Cal Boada (1910)

Mas i Morell, Ignasi
Titulat a Barcelona el 1907, va ser arquitecte municipal de Sant Pol de Mar on va realitzar un bon nombre d'edificis modernistes. Va viure i treballar també a l'Havana (Cuba). La seva obra més important, on l'arquitectura modernista es complementà amb detalls musulmans molt significatius, va ser la plaça de braus Monumental de Barcelona.

Sant Pol de Mar. Cal Doctor Roura
Sant Pol de Mar. Can Planiol
Sant Pol de Mar. Casa Camino
Sant Pol de Mar. Casa Maria Pujol de Roca
Sant Pol de Mar. Les Escoles Públiques
Sant Pol de Mar. Torre de la Plaça

Palucie Lucena, Alfred
Va ser el primer arquitecte municipal de la ciutat d'Olot i autor del primer pla d'urbanisme que va tenir la ciutat olotina el 1906, un projecte de gran envergadura i que va ser la base a partir de la qual es van redactar els que van venir a continuació. També és autor d'una gran part de les construccions modernistes d'Olot.

Olot. Casa Escubós
Olot. Casa Gaietà Vila (o del Drac)
Olot. Casa Gasiot
Olot. Casa Masllorens
Olot. Casa Mas Collellmir

Pascual i Carretero, Antoni
Arquitecte municipal de Terrassa, un cop Lluís Muncunill i Parellada va deixar-ho de ser.

Terrassa. Ajuntament
Terrassa. Mercat de la Independència

Planas i Calvet, Lluís
Titulat el 1906. Treballà uns quants anys al despatx de Puig i Cadafalch. En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria (1908) i la casa Pujadas (1909), a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park. El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona. Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls —la primera de Catalunya, 1918—, Olot, Sallent, Canet de Mar, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra.

La Garriga. Casa Artur Santamaria (1908)
La Garriga. Casa Domingo Pujadas i Amigó (1909)

Renom i Costa, Josep
Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907. Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell.

Camprodon. Can Suris

Riudor i Capella, Ramon Maria
Va obtenir el títol d'arquitecte el 1890. Exercí com arquitecte municipal de Tiana i fou arquitecte de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Sant Sadurní d'Anoia. La Casa Formosa Ragué (1892)

Romeu i Ribot, Ferran
Arquitecte modernista i urbanista, va ser coautor el 1917 del Pla General d'Urbanització de Barcelona, conegut com a Pla Romeu-Porcel.

Sant Cugat del Vallès. La Casa Armet

Ros i Ros, Josep
Fill de Pere Ros i Tort, va ser arquitece municipal de diversos municipis com Sant Llorenç d'Hortons, el Papiol, Gelida, Olesa de Montserrat, Martorell, Piera, Corbera, Pallejà, Sant Sadurní d'Anoia, Torrelles de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal, i també va treballar a Terrassa, Igualada i Sant Feliu de Llobregat, on va deixar obres importants. La seva arquitectura, tret de l'eclecticisme inicial d'algunes obres, sempre es va moure a cavall entre el modernisme i el noucentisme.

Gelida. Societat coral d'artesans o Casal gelidenc (1917)
Terrassa. Casa Jacint Bosch

Ros i Tort, Pere
Mestre d'obres de Martorell que va treballar fins als anys 1914-1915.

Gelida. Casa Sara (1909)

Rubió i Bellver, Joan
Arquitecte reusenc que forma part de la generació final del modernisme. Deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí, va ser un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques de Gaudí, potenciant la corrent que va ser coneguda posteriorment com a gaudinisme. Va ser regidor per Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Gelida. Casa Delgado (1910)
Reus. Casa Serra (1924)
Reus. Dispensari antituberculós (1926)
Reus. Xalet Serra (1911)
Sant Feliu de Codines. Cal Trinxet (1920-1924)
Sant Feliu de Codines. Can Puigdomènech
Santa Coloma de Cervelló. Ca l'Espinal (1900)
Santa Coloma de Cervelló. Ca l'Ordal (1894)

Ruiz i Casamitjana, Adolf
Titulat el 1893. De les seves obres destaquen, entre altres, la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 (1888), la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets (1900, demolida), la torre Andreu — La Rotonda —, la més coneguda de les seves construccions (1900), i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 (1907). La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner.

Granollers. Casa Josep Tardà (1903)

Sagnier i Villavecchia, Enric
Arquitecte prolífic que té la majoria de les seves obres a la ciutat de Barcelona. D'estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, estigué proper al modernisme de moda en l'època a la capital catalana, però interpretant-lo d'una manera sòbria i funcional. La seva principal font d'inspiració és l'arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica; en canvi, no és procliu a estils exòtics de moda en aquell moment, com el neomudèjar o els estils àrabs i orientals.

Camprodon. Can Cabot
Montserrat. Segon misteri de Goig
Montserrat. Tercer misteri de Dolor

Sala i Cortés, Emili
Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va ser un dels mestres d'Antoni Gaudí, al qual va contractar de manera puntual com a delineant. Va ser el constructor de la Casa Batlló, que posteriorment va reformar el mateix Gaudí. La seva obra fou especialment important a Castellar del Vallès on destaca la direcció de les obres de l'església de Sant Esteve de Castellar del Vallès (1885-1892) conjuntament amb Joan Martorell i Montells, el Palau Tolrà (1890), les Escoles Pies (1897), els safareigs públics i l'Ajuntament de Castellar (actual arxiu municipal) (1901), la Casa Emilià Carles (1898, actual hotel Ducs de Bergara), les Escoles Ribas a Rubí (1912-1915), el panteó de la família Fargas al cementiri de la Doma (la Garriga), així com altres cases senyorívoles a la Garriga.

La Garriga. Cases Joan Grau i Punsoda (1911)
La Garriga. Casa Mercè Pla i Masgrau (1914)

Torres i Grau, Jaume
Titulat el 1903, va formar part de la Societat Torres Germans —l'arquitecte Raimon Torres Grau n'era el gerent— per a la qual va construir, entre 1905 i 1907, el conjunt d'edificis modernistes del c/ Aribau, núm. 178-180, i París, núm. 180 bis-182, de Barcelona. De les obres modernistes més importants de Jaume Torres destaquen, a més de les abans esmentades, les cases Ramos de la plaça de Lesseps (1906) i la casa Elena Castellano del carrer de Santa Anna (1906-1907), de Barcelona. A partir dels anys vint, la seva obra es caracteritzà per l'adopció de les formes barroques i classicistes propugnades pel Noucentisme, com ara a l'edifici de Correus i Telègrafs (1926-1928) de la Via Laietana, fet en col·laboració amb Josep Goday, i el del Foment d'Obres i Construccions, o FOCSA, (1924) del carrer Balmes, núm. 36-42, que va ser premiat al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona el 1925.

Barcelona. Les Cases Ramos

Vinyals i Muñoz, Melcior
Arquitecte municipal de Terrassa, de Sant Vicenç dels Horts i d'Esparraguera, la seva obra és fonamentalment eclèctica, encara que en nombrosses ocacions també utilitzà, en major o menor grau, el modernisme. La seva obra és molt variada, realitzant tant edificis públics com particulars.

Terrassa. Magatzem Torras
Terrassa. Mercat de la Independència
Terrassa. Reforma de la Casa Alegre de Sagrera


Més informació i bibliografia en: enciclopèdia.cat | Viquipedia

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada