Conques, un dels pobles més bonics de França

Amb un traçat original que data de l'Edat Mitjana i conservant la seva autenticitat, Conques és sense cap mena de dubte un dels pobles més macos de tota França. La naturalesa i la història s'han aliat en aquest petit poble que disposa d'una gran acumulació de riqueses: l'església abacial romànica i el seu famós timpà del Judici Final, les restes del claustre amb una gran font de serpentina, el tresor d'orfebreria i el mateix poble. Tot això en un emplaçament admirable, en el més alt de les escarpades gorgues de l'Ouche, en forma de conque (del llatí concha i de l'occità conca), que dóna nom a aquesta localitat i que forma part del Camí de Sant Jaume.

Conques

Sabíeu que

Conques. Església de Sainte-Foy
Un monjo de Conques sentia predilecció per les relíquies de santa Foy, una jove cristiana que va ser martiritzada en Agen als 13 anys d'edat. Des de llavors, les relíquies eren guardades en Agen amb gran zel i el monjo fent-se passar per un pelegrí s'introduí en la comunitat de Sainte-Foy. Al cap d'uns anys, un cop guanyada la confiança dels monjos, robà les relíquies portant-les a Conques.

En el segle XI s'inicia la construcció de l'església actual, que per la seva arquitectura s'assembla a santuaris il·lustres com els de Santiago de Compostela o la basílica de Saint-Sernin de Toulouse. Entre Le Puy i Moissac, Conques era una de les etapes més concurregudes dels pelegrins que feien el camí cap a Santiago, per l'anomenada Via Podiensis, gràcies sobretot a les relíquies de la santa. La època daurada de Conques va ser durant els segles XI i XIII. Després de les Guerres de Religió i d'un incendi, l'església abacial, caiguda en l'oblit i l'abandonament, amenaçava amb venir-se avall davant la indiferència general. Llavors, Prosper Mérimée, que estava realitzant una inspecció itinerant dels monuments històrics, la va descobrir i va redactà un informe tant emotiu que es va decidir que s'havia de salvar.

Mapa de Conques

Visitant l'església de Sainte-Foy

Les obres de construcció del temple romànic van iniciar-se a mitjan segle XI, encara que gran part de l'edifici data del segle següent. Està coronat per dues torres reconstruïdes en el segle XIX i per un cimbori octogonal sobre el creuer.


En la portada occidental es troba el seu famós timpà, una obra mestra de l'escultura romànica del segle XII. Es tracta d'una representació del Judici Final, en la qual 124 personatges donen testimoni del drama mencionat en l'Evangeli de Sant Mateu. El conjunt esculpit en pedra calcària groga, es disposa al voltant de la figura de Crist. En moltes pàgines es poden trobar una descripció detallada del timpà per si esteu més interessats: Monestirs. Abadía de Conques.Tímpano del Juicio Final, Arte románico de Conques: el tímpano, Turismo de Conques. El Tímpano del Juicio Final.


L'interior, de 22 metres, és sobri i auster. Com en totes les esglésies de peregrinació, el presbisteri, de grans dimensions, està envoltada per una "girola" que permetia als fidels veure de prop les relíquies de Santa Fe.  En les parets de la sagristia hi ha restes de frescos del segle XV que narren el martiri de la santa. Per sota del pas que comunica les tribunes, en tram central del braç nord del creuer, un bell conjunt escultural representa l'Anunciació.

Conques. Interior de l'església de Sainte-Foy

Del claustre només es conserva una sèrie d'arcs que donaven a l'antic refectori i un preciós estanc de serpentina, antiga font del monestir.

Conques. Claustre de l'església de Sainte-Foy

Per les arcades del claustre s'entra a les sales del tresor on estan exposades l'altre gran joia de l'abadia: el seu Tresor, que és la mostra més completa de la història de l'orfebreria religiosa de França, del segle IX al XVI. La peça més preuada és l'estàtua-reliquiari de Santa Fe, del segle IX, recoberta totalment d'or, plata i joies de diverses èpoques, sobre una carcassa de fusta.

Conques

Un passeig pel poble

Els escarpats carrerons del poble discorre entre cases antigues, les pedres vermelles de les quals conviuen en plena harmonia amb les teulades de lleixa.

Conques

Conques s'estén per sota de l'església al llarg del carrer Charlemagne, per on passaven els pelegrins per arribar fins a l'abadia. Des d'aquest carrer es pot agafar un camí empedrat cap a una petita lloma en la qual s'erigeixen la capella de Saint-Roch i un calvari.

Conques. Capella de Saint-Roch

Des d'aquí, es tenen unes magnífiques vistes de Conques, apinyada al voltant de la seva església.

Conques

Per damunt de l'església, altres carrers condueixen a restes d'antigues fortificacions. A la plaça del Château es troba el castell d'Humières (segles XV-XVI) amb les seves mènsules esculpides i la seva alta torre d'escala.

Conques. Castell d'Humières

Més endavant s'alça la porta de La Vinzelle, construïda en el segle XII, que creuaven els pelegrins al sortir de Conques per anar-se'n a l'aldea de La Vinzelle, en la vall del Lot.

Conques
A l'esquerra, l'església de Sainte-Foy | A la dreta, la porta de La Vinzelle

Aparcament: s'ha de deixar el cotxe a les afores de Conques en un dels seus diversos aparcaments de pagament.
No et perdis: El timpà de la porta oest de l'església de Sainte-Foy i el seu tresor.
Durada de la visita: amb 3 hores és suficient visitar el poble, podent-te quedar més temps per gaudir de l'entorn.
Més informació i bibliografia en: Web oficial de turisme en l'Aveyron | Web oficial de turisme de Conques-Marcillac


Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada