Praga. L'Ajuntament de la Ciutat Vella (Staroměstské radnice)

L'Ajuntament de la Ciutat Vella té el seu origen en l'any 1338 quan el rei Joan de Luxemburg va establir un consell municipal i donà l'autorització oportuna. Es va constituir sobre un edifici ja existent, i al llarg dels temps, conforme anava creixent l'Ajuntament, es varen anar afegint nombrosses cases antigues, i ara està composat per edificis d'estil gòtic i renaixentista, restaurats després dels danys que van infringir els nazis durant la revolta de Praga de 1945.


La primera annexió va ser una casa comprada a un ric comerciant l'any 1360. En la seva façana de color rosa es va agregar l'any 1526 una finestra renaixentista, amb la inscripció "Praga Caput Regni" (Praga, capital del regne). Sobre aquesta inscripció, es troba l'escut d'armes de la Ciutat Vella que va ser adoptat en 1784 per a tota la ciutat. Actualment, en aquesta casa es troba l'Oficina de Turisme de Praga.


Un cop es van unificar les diferents ciutats en una de sola, l'any 1784, la seu central de l'administració municipal de Praga s'establí aquí (Quan es va construir el Nou Ajuntament en la plaça Marianské, el vell edifici va ser reservat per activitats culturals i oficials).

En 1850, l'Ajuntament va adquirir un altre casa veina, i finalment en 1896 s'annexà la casa U Minuty que destaca per la seva façana negra esgrafiada i on Frank Kafka va viure durant la seva infància.

La Casa U Minuty (Dům U Minuty) va ser construïda a finals del segle XV i des de l'inici del segle XVIII i fins mitjan segle XIX hi havia una farmàcia, coneguda com la Casa del Lleó Blanc per l'escultura del lleó que aguanta un globus terraqui en una cantonada, encara que actualment ja no és blanc. Els esgrafiats del segle XVII il·lustren temes molt variats com emperadors i nobles, personatges bíblics i mitològics i escenes quotidianes. Entre els reis destaquen els de la dinastia dels Habsburg com Felip II d'Espanya, Maximilià II i el seu fill Rodolf II. Algun esgrafiat també mostra escenes moralistes com la de tres fills disputant-se l'herència del seu pare. La processó del déu Bacus, Adan i Eva i la fruita prohibida, i al·legories de la Justícia, la Valentia, la Sabiduria i la Fecunditat cobreixen els tres pisos alternant-se amb les finestres.

L'entrada principal a l'Ajuntament es realitza per una portada gòtica de l'antiga Casa de Volflin de Kamen, de finals del segle XIII, que va fer en Matthias Rejsek. La porta ens condueix a un vestíbul decorat amb mosaics basats en esbossos del pintor Mikulâs Aleš amb temes de la Profecia de Libuše, la princesa d'una tribu que donà origen a la primera dinastia de reis txecs, els Přemyslides, i l'Homenatge dels eslaus a la ciutat de Praga.


L'edifici va ser ampliat amb una robusta torre rectangular de 69,5 metres, d'estil gòtica, i es finalitzà en 1364, i on es va instal·lar el popular rellotge astronòmic en el segle XV. El rellotge al capdamunt de la torre va ser instal·lat en 1803, i a més té algun rellotge més en la façana contigua. La torre disposa d'un mirador, al qual es pot accedir per ascensor, que ofereix unes vistes espectaculars de la plaça i de la Ciutat Vella. Dins de la torre, hi ha una exposició completa del rellotge astronòmic de Praga, així com la història d'aquests aparells.



En el primer pis de l'Ajuntament es va construir una petita capella d'estil gòtic amb un àbsis de planta pentagonal, visible des de l'exterior, i als costats del qual hi ha uns finestrals ogivals franquejats en cada vèrtex per escultures que representen a sants de Bohèmia i a una Madonna amb el Nen Jesus. Les seves vidreres policromades van ser destruïdes en els últims dies de la Segona Guerra Mundial, sent reemplaçades per les actuals en 1987.


En el seu temps, la façana principal donava a la plaça, tal com es pot veure en aquest dibuix de l'any 1865 (foto aconseguida de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Groll05.jpg), però en 1945 els alemanys destruiren part de l'Ajuntament, així com els arxius que es conservaven, just el dia abans de l'arribada de l'exèrcit rus que alliberaria la ciutat. L'edifici mai va ser reconstruït i en el seu lloc hi ha un espai arbrat.


EL RELLOTGE ASTRONOMIC


Però l'element més atractiu i significatiu és el Rellotge Astronòmic (Pražský staroměstský orloj) que es troba en la façana principal de la torre, on la gent es reuneix per veure la marxa dels dotze apòstols cada vegada que el rellotge dóna una hora en punt. El mecanisme, un dels més antics i increibles d'Europa permet a més mesurar els moviments dels astres, la posició del sol i de la lluna.


Està format per tres parts:

El calendari

L'esfera inferior, el calendari de Josef Mánes, és un disc que representa els mesos de l'any mitjançant pintures al·legòriques que representen escenes del treball rural o quotidianes, obra de Mánes. Així es pot veure en el mes de gener néixer un nen, la sega durant el juliol o la vendímia en octubre. En els dotze medallons més petits estan els signes del zodíac que envolten l'escut d'armes de la Ciutat Vella, un castell amb tres torres. Una agulla daurada assenyala cada dia la data, la festivitat religiosa associada i el signe del zodíac corresponent.


Concretament, el conjunt es tanca amb un cèrcol dividit radialment en 365 parts que corresponen al número de dies que té un any que no és de traspàs, i que porta quatre informacions. Des de l'interior fins al marge exterior, hi ha:
1) El número ordinal del dia de cada mes
2) L'anomenada inicial dominical: una de les primeres set lletres de l'alfabet (A, B, C, D, E i F) que s'assignen als dies en un cicle de 7 començant amb la lletra A a partir del 1 de gener; per tant, no corresponen amb els dies de la setmana, amb la única excepció de si el 1 de gener cau en dilluns en un any en particular
3) El nom del sant del dia (els dies festius estan marcats en vermell)
4) L'anomenat cisiojan, que ve de les paraules llatines cisio (circumcisió) i januarius (gener). Era un mnemotècnic utilitzat en el segle XVI que servia per a identificar els dies festius. Va ser afegit al rellotge astronòmic en la dècada dels 1960. El cisiojan sençer té 365 síl·labes. Cada dia tenia assignat una síl·laba. Els noms dels sants continguts en el text del cisiojan corresponen amb les principals festivitats, i tenen la seva primera síl·laba sempre en el dia respectiu del mes, que estan dedicats a ells.


Franquejant el calendari, hi ha quatre petites escultures:



A l'esquerra, un cronista amb un llibre, al·legoria de la Retòrica, i l'arcàngel Miquel amb la seva espasa,




i a la dreta un astrònom amb un telescopi, al·legoria de l'Astronomia, i el filòsof amb una pluma, al·legoria de la Filosofia.




El quadrant astronòmic

L'esfera superior és el rellotge astronòmic pròpiament dit, en forma d'astrolavi, instrument utilitzat en l'astronomia medieval i en la navegació fins que es va invitar el sextant. Indica l'hora bohèmia, l'hora actual, la porció visible del cel subdividida en dotze parts i la trajectoria del sol i de la lluna a través dels dotze signes del zodíac.


El fons representa la terra i la visió local del cel. El cercle blau al centre és la terra, mentre que la part blava de dalt representa la visió del cel des de l'horitzó. Als costats estan assanyalats l'ORTVS (l'aurora a l'est) i l'OCCASVS (l'ocàs a l'oest). Les àrees vermelles i negres indiquen les parts del cel que es troben sobre l'horitzó i està assanyalat l'AVRORA (l'alba a l'est) i el CPEPVSVLVM (el crepuscle a l'oest). Durant el dia, el sol es situa a la zona blava del fons, mentre que a la nit passa a situar-se a la zona fosca. Des de que fa de dia fins que es fa de nit, la mecànica del sol fa que estigui sempre posicionat sobre la zona vermella.

L'anell zodiacal es mou segons el recorregut de les estrelles en el cel. Dues manetes del rellotge tenen els símbols del sol i la lluna. Els signes zodiacals són mostrats en ordre invers al sentit del rellotge. El sol daurat es mou al voltant de l'anell zodiacal, descrivint una el·lipse, al voltant de la terra, i no al revés, fruit del pensament de l'època medieval.

El moviment de la lluna a la el·lipse s'assembla al del sol, encara que és molt més ràpid. L'esfera lunar (una esfera platejada) mostra les fases de la lluna. En el següent enllaç es pot veure una animació ràpida dels moviments que realitza tot el quadrant astronòmic.

La figura del sol s'adjunta amb el braç que té la mà daurada, i junts ens mostren el temps de tres formes diferents: (1) la posició de la mà d'or sobre els números romans indiquen l'hora de Praga sense tenir en compte l'horari d'estiu, (2) la posició del sol sobre les línies daurades indiquen les hores en format d'hores desigual tal com s'utilizaven en l'Edat Mitjana i (3) la posició de la mà daurada sobre l'anell exterior indiquen les hores després de l'alba segons l'antic horari de la Bohèmia i del nord d'Itàlia.

(1) Els nombres romans daurats del cercle blau representen les 24 hores del dia (el format estàndard)
(2) Els dotze números aràbics defineix el període diurn, entre l'alba i el vespre, en dotze parts iguals i que varia segons la durada del dia en funció de l'estació de l'any, sent més llargues a l'estiu i més curtes a l'hivern. Per resoldre això, els constructors van dividir la circumferència no de forma radial, sino mitjançant corbes, movent-se la maneta del sol de dins a fora segons el mes.
(3) Els símbols daurats sobre un fons negre són els nombres Schwabacher, una forma particular d'escriptura gòtica, que indica l'antiga forma de medir el temps en la Bohèmia i el nord d'Itàlia. Aquest curiós sistema conta fraccions de dia d'igual duració i comença en 1 a partir del capvespre.


El rellotge indica encara una quarta hora que correspon al temps sideral que no ve determinat pel sol, sino per les demés estrelles. La Terra, apart de rotar sobre si mateixa, realitza una volta al voltant del sol al cap de l'any fent que observem 366 vegades l'alba en aquest temps, en lloc de 365. Així, un dia sideri dura quatre minuts menys que el solar, i en el rellotge queda reflectit en una minutera que té en el seu extrem una estrella daurada de sis puntes. El seu moviment sobre les hores marcades en números romans indica el temps sideral.



Les figures animades

El principal atractiu del rellotge, com s'ha dit anteriorment, són les figures animades, que fa agrupar a la gent cada vegada que el rellotge marca les hores, entre les 8 i les 22h, quan arranca la desfilada dels dotze apòstols, amb Sant Pere al capdavant. El ritual l'inicia la figura de la Mort, un esquelet situat al costat, que tira de la corda per obrir les dues finestres superiors del rellotge per on desfilen els àpòstols, a la vegada que inverteix el rellotge d'arena que porta en l'altra mà.

Per la finestra esquerra apareix Sant Pau amb una espasa i un llibre, seguit de Sant Andreu amb una creu en forma de X, Judes Tadeu amb una taula per rentar roba (va ser martiritzada amb ella), Sant Tomàs amb una llança, Sant Joan amb un calze i Sant Bernabé amb un pergamí i una pedra en la mà (va ser lapidat). Per la dreta, apareix Sant Pere amb una clau (com a guardià del cel), i el segueixen Sant Mateu amb una destral (va ser decapitat), Sant Felip amb una creu en forma de T, Sant Bartomeu amb un punyal (va ser espellat), Sant Simó amb una serra (va ser trossejat) i Sant Jaume amb una vara per rentar roba i una taula.


A més dels apòstols i de la Mort, hi ha tres figures addicionals dotades de moviment: el Turc (enemic real que estava sempre amenaçant i esperant a entrar dins de les fronteres dels regnes cristians), l'Avarícia (que agita una bolsa ple d'or) i la Vanitat (que es mostra com un home mirant en un mirall).

En el centre hi ha un gall que fa el seu cant característic quan la desfilada acaba i les finestres es tanquen. El moviment de les figures s'origina de manera semblant a un rellotge de cucut. El mecanisme està ubicat en la paret de l'Ajuntament en una petita torre de pedra de la qual només existeixen dues claus: una està amb el rellotger, l'altra en l'Ajuntament. La maquinaria té un gran nombre de peces originals que segueixen funcionant.


Història del rellotge

L'origen del rellotge es remunta a l'any 1410 quan dues persones, el rellotger Mikulas de Kadan i Jan Ondrejuv, un professor de matemàtiques i astronomia del Carolinum, conegut com Sindel, van crear i instal·lar el disc superior, és a dir, el quadrant astronòmic.

No és, encara així, el més antic d'Europa. El de Pàdua, fet per Jacocop de Dondi, va ser construït en 1344 i el d'Estrasburg, data de 1352. Tots dos conten amb elements astronòmics i van donar la pauta per a què durant l'Edat Mitjana es construïssin rellotges semblants en les grans ciutats europees. Al voltant del 1410, hi havia a prop de dotze rellotges astronòmics, anomenats Orloj en txec (que deriva del llatí horologium). En aquell període, els rellotges astronòmics representaven un estatus tecnològic que donava prestigi a qui els tenia. El període principal de la seva construcció va ser entre els segles XIV i XVI, declinant en els segles posteriors. Una nova onada d'interès en aquestes imponents obres d'enginyeria sorgeix en el segle XIX, com ho demostra la reconstrucció o reparacions de vells rellotges astronòmics.

Jan Hanus i el seu assistent Jakub Cech van millorar el mecanisme i van afegir el disc calendari, el 1490. Una llegenda diu que el mestre Hanus, un cop va acabar de construir el rellotge astronòmic de la torre de l’Ajuntament Vell de Praga, va ser cegat pels regidors de la ciutat per evitar que pogués construir cap altra obra com aquesta. Hanus es va venjar i va espatllar el mecanisme.

El sistema va anar funcionant més bé, més malament, fins que a mitjan segle XVI, Jan Taborsky el va restaurar. Totalment mecanitzat, el treball dels rellotgers consistien a ajustar els engranatges a l'efecte de mantenir la sincronicitat i reparar posibles errors. Al començament del segle XVII, va ser el torn de Kristof Svarcpach de mantenir el mecanisme i cap a mitjan segle van ser agregades les cridaneres figures a banda i banda de les esferes.

I és en el segle XIX quan es van crear les figures de fusta dels dotze apòstols i el seu passeig per les dues finestres al capdamunt del quadrant astronòmic. Durant aquest mateix temps, s'instal·là la figura del gall. En aquesta mateixa època, en el qual es va realitzar una reparació general al vell rellotge, s'instal·là un nou disc del calendari, amb les pintures de Josef Mánes, que va substituir l'anterior disc, sense cap mena de valor artístic, que per aquell temps estava tant deterioritat que la seva reparació era imposible.

Molts artesans i mestres rellotgers han treballat per mantenir en funcionament el rellotge durant sis segles. El pas del temps, la falta de pressupost i les guerres li van provocar danys que van fer necessàries moltes reconstruccions.

Després del bombardeig de l'Ajuntament, en els últims dies de la Segona Guerra Mundial, en el qual el rellotge també va resultar afectat, es va encarregar la reparació a l'empresa Hainz, que va prendre la difícil decissió de desfer-se tot el mecanisme i instal·lar-ne un de nou. Però un dels seus empleats va desmontar el mecanisme pel seu compte i el va restaurar, i el dia 1 de juliol de 1948, l'orloj tornava a funcionar de nou. Per donar corda al rellotge, s'usava una manivela fins llavors, i es va canviar connectant-lo a un electromotor (el mateix sistema que s'usa en el Big Ben de Londres).

Les figures dels apòstols danyades van ser substituïdes per còpies de Vojtěch Sucharda. De la mateixa manera, es va instal·lar una còpia del calendari. Les dues últimes reparacions importants es van fer durant els anys 1994 i 2005.


ENLLAÇOS INTERESSANTS

Espectacular audiovisual que es va fer l'any 2010 per a conmemorar el 600 anys del rellotge astronòmic: http://vimeo.com/15749093

Animació simulada a gran velocitat del quadrant astronòmic per poder observar els moviments que realitza: http://www.praguealacarte.com/orloj/orlojLoader.html


VISTES DES DEL MIRADOR DE LA TORRE





Anar a: La Ciutat Vella | La Plaça de la Ciutat Vella | Index de Praga

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada