Castelló d'Empúries


La primera certesa històrica que es té de Castelló és l'any 879, en una menció que es fa en ua acta de judici "in villa castilione in territorio Petralatense", en presència de Dela, comte d'Empúries, i de Teotari, bisbe de Girona. Amb l'ocupació franca, les terres de l'Empordà van quedar incloses en el Comtat d'Empúries, convertint-se en un petit estat. Empúries era la capital, mentre que Castelló era un petit nucli rural. Al darrer terç del segle XI, els comtes abandonaren la ciutat i decidiren trasl·ladar-se a Castelló, convertint-se en la capital del comtat, i durant els segles vinents es va anar convertint en una de les ciutats més importants de Catalunya. Castelló oferia als comtes una residència a l'interior menys exposada als atacs a la costa dels àrabs i pirates, alhora que permetia un millor control dels recursos agraris i ramaders del comtat.

El títol de comte, amb moltes propietats del comtat, passà al segle XVII als ducs de Medinaceli, que encara el conserven a dia d'avui. L'arxiu del comtat d'Empúries va ser un dels pocs fons documentals que es van crear en els primitius estats que van sorgir en època carolíngia. L'any 1960, després de passar per diferents indrets de la península, van dispositar-se a la Casa Pilatos de Sevilla, juntament amb un ampli conjunt d'arxius nobiliaris, que formen l'Arxiu Ducal de Medinaceli. Una còpia microfilmada va ser donada a l'Ajuntament de Castelló, que els conserva en la Cúria.

El Castelló monumental


Els dominics van fondar el Convent de Sant Domenec l'any 1317 vora la muralla de la vila. A la segona meitat del segle XIV, s'edificà el palau comtal, que el comte Pere II va cedir als frares l'any 1401. La reconstrucció del convent als segles XVII-XVIII incorporà una torre de la muralla i altres parts de l’edificació medieval, com la sala gòtica, i s'aprofità les valles estructures del palau.




La façana de l’església és d’estil barroc classicitzant, datada l’any 1701. Al seu costat hi ha el claustre, a mena de pati porticat, on s’exposen algunes peces antigues, decoratives i epigràfiques, i on hi ha l'actual ajuntament de la vila.



A pocs metres es troba l'edifici de la Llotja de Mar medieval o Casa del Consell municipal, que va ser convertida en l'antiga casa de la vila. Conserva l'estructura de final del segle XIV, amb reformes del segle XVIII. Destaca en la seva façana l'escut en relleu, i l'espai interior amb volta de creueria gòtica que té l'emblema de la vila a la clau i les obertures laterals amb columnes i capitells.



Davant de la basílica de Santa Maria, es troba una creu de terme gòtica del segle XV, notablement esculpida. Originalment estava a les afores de la vila, i durant molt de temps es trobava al cementiri, d'on va ser traslladada l'any 1963 cap al lloc que ara ocupa. En un costat de la creu s'hi afigura la Crucifixió, amb la Verge i Sant Joan als extrems, el pelicà, al·lusiu a la compassió i amor de Crist, a dalt, i la resurrecció d'Adam, que simbolitza la redempció, als peus. Al revers, es pot veure la mare de Déu amb el Fill, acompanyada pel Tetramorf: els símbols dels evangelistes. Al nus o capitell octagonal, petites imatges de vuit apòstols sota dossers.


L'edifici més notable de la població és sens dubte la Basílica Menor de Santa Maria de Castelló (segles XIII-XV), també coneguda com la Catedral de l'Empordà. Es una església gòtica iniciada a mitjans del segle XIII, en temps del comte Ponç IV d'Empúries, i acabada en el segle XV, quan es construí la façana amb la rellevant portada de marbre. En aquells moments, Castelló ja feia dos segles que era la capital del comtat, i els comtes van voler recuperar la seu episcopal, construïnt una catedral que en fos digna. Malgrat els intents, no va poder aconseguir la distinció. S'alça en el mateix lloc on hi hagué una altre església romànica, consagrada l'any 1064, i de la quan en resten molt pocs vestigis. Va ser dirigida inicialment per l'arquitecte Ramon de Xartres.


La façana principal està dividida en tres espais: dues torres campanars amb un capcer central, que posseix una portalada de marbre esculpida al segle XV. Està formada per sis arquivoltes apuntades amb decoració vegetal que delimiten el timpà i el frontó. Al timpà està representada l'adoració dels Reis Mags, i les sis arquivoltes estan rematades per dotze fornícules que allotgen als dotze apòstols. Algunes d'aquestes escultures són reproduccions de les originals, que pel seu deteriorament van ser substituides i actualment es troben exposades a l'interior del museu. Damunt dela portalada, una gran rosassa gòtica, que dóna claror a l'interior del temple.



La planta és de tres naus, amb una central molt més ample que les laterals, separades per columnes i arcs formers. Els grans finestrals de la part absidal presentaven vitralls, dels quals només se'n conserva un. Els altres van ser coberts amb plaques d'alabastres translúcid.




En el seu interior destaca l’altar major i el retaule gòtic. El retaule, d'alabastre, va ser construït per Ponç Gaspar i es considerada com una de les millors obres de l'escultura gòtica de la segona meitat del segle XV. Es divideix en dos registres: l'interior, que conté deu figures d'àngels sostenint els escuts o símbols dels promotors de 'obra; el superior vuit quatres representen escenes de la Passió. Al centre del retaule, dins d'una gran fornícula, la imatge de la patrona de la vila, la Mare de Déu de la Candelera amb l'infant en el braç esquerre, presentada amb molt de realisme, dramatisme i detallisme anatòmic i dels plecs de les vestidures.



Al costat del presbiteri, hi ha els sepulcres d'alguns membres de la família comtal d'Empúries que inicialment havien estat enterrats en una capella de l'ordre dels dominics als afores de Castelló. L'any 1733, les restes van ser traslladades al nou convent de Sant Domènec i després de la desamortització de 1835, el 1841, es van dipositar a Santa Maria.



A mitjan segle XVIII es van construir les dues grans capelles laterals entre la nau i el presbiteri, a mode de fals transsepte. La capella de Nostra Senyora dels Dolors destaca pel seu magnífic retaule barroc que, tot i haver perdut les imatges originals, conserva tot el seu esplendor. La imatge actual de la Mare de Déu és moderna, obra de Josep M. Bohigas.



L'orgue s'hi troba present des de finals de l'Edat Mitjana, a finals del segle XV, i reforçava i acompanyava diàriament els actes litúrgics i el cant gregorià. L'intrument actual data de principis del segle XIX, i va ser restaurant durant els anys 1974 i 1981. Es considerat com un dels més antics i més importants de la diòcesi.




A la banda de tramuntana s'alça el campanar romànic (segles XII-XIII) amb decoració llombarda, obertures d’arcs de punt rodó amb columnes i capitells, frisos d’arcuacions i dents de serra.


Al costat de la catedral, en la Plaça de Joan Alsina, es pot veure dos rengles d'arcades gòtiques que formen una nau rectangular, amb un altre cos que dóna a la plaça de l'Església, tancat per una façana de portals rectangulars i grans òculs. Tot i que segons algunes opinions era una llotja de mercaderies complementària a la Llotja de Marc, també es creu que podria pertànyer a la duana medieval, o bé a les sales de l'Hospital Major o dels pobres de la vila que va ésser fundat l'any 1252 en aquest indret. Donant a la plaça de Joan Alsina també es troba la casa Ametlla, un gran casal que ocupa un solar de grans dimensions, en forma d'ela, amb jardí interior.



Una de les entrades al recinte fortificat de Castelló, pel costat de llevant era a través del Portal de la Gallarda, a la base d'una torre rectangular o torre-portal gòtica. Es troba sobre el rec del Molí, que aprofita l'antic fossat en el sector de muralla encara més conservat de la vila, formant part del traçat altmedieval, que va ésser renovat als segles XIII-XIV. A extramurs es pot contemplar aquest tram de fortificació, a tocar l'absis de la catedral.




Pel poble, es presenten diverses casalots de diversos segles, com la Casa Contreras (segle XIX), construït en el solar on hiavia hagut el palau dels abats de Sant Pere de Rodes.




El Palau Macelli (segle XVII) va ser construït per la família Macelli, s'articula al voltant d'un pati interior porticat, amb gran arcades de mig punt.





La façana principal s'obre amb diversos portals adovellats i finestres de llinda recta emmarcades en pedra.





Per últim, passem pel Convent de Santa Clara (segle XVII), un convent de monges clarisses que es va fundar a extramurs de la població l'any 1260. Va ésser traslladat dins del nucli de la vila a final del segle XVII degut als efectes desastrosos de les guerres. L'actual edifici consta de l'església d'una sola nau, al costat de migdia, i d'un auster claustre amb galeries d'arcs de mig punt, al voltant del qual s'organitzaven les dependències monàstiques.


Amb més temps, es pot visitar a les afores de la vila el Pont Vell, en l'antic camí de Figueres, construït en temps del comte Pere I (1325-41), que encara conserva l'estructura del segle XIV, format per set arcs de forma rebaixada i d'amplades diferents.

I també l'Ecomuseu-Farinera, una farinera construïda l'any 1905 on hi havia hagut l'antic Molí del Mig, d'origen medieval, que aprofitava les aigües del Rec del Molí, les quals ressegueixen la muralla a mode de fossat. L'any 1995 l'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Castelló d'Empúries per transformar-lo en ecomuseu.

Tornar a Quatre dies per l'Empordà

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.