Viena. El Belvedere

(10/01/2012) Ultim dia a Viena, i després de veure una mica de l'interior de la catedral a la llum del dia, ens anem cap al Belverede, zona on es va produir l'ampliació de la ciutat una vegada es va refusar la invasió turca del 1863. Aquí trobarem la Karlplatz amb els seus jardins i estàtues, amb l'església barroca de de Karlskirche. Aprop hi ha els dos palaus Belveredes, convertits en museus, i el palau Schwarzenberg, un hotel a dia d'avui.

Només entrar a la Plaça de Carles, trobem els Pavellons de Karlplatz, dos edificis bessons, construïts per Otto Wagner en 1899, com a estacions del metro. Wagner va cooperar i dissenyar molts dels elements, com estacions, ponts i viaductes, del primer sistema de metro de Viena. El color verd de coure de les seves teulades es mescla amb els marbres blancs dels revestiments i dissenys daurats de girasols en els alers.


Dominant la plaça hi ha la Karlskirche, una església barroca dedicada a Sant Carles Barromeu que combina diferents estils arquitectònics amb una façana central amb columnes d'estil grec, dues columnes exteriors romanes, inspirades en la Columna de Trajà i una gran cúpula central de 72m. Durant una epidèmia de pesta, l'any 1713, l'emperador Carles VI va prometre que quan la ciutat se'n sortís d'aquesta desgràcia un temple erigit a l'antic arquebisbe de Milà i patró de la lluita conta la pesta. Es va fer un concurs i finalment s'adjudicà a Johann Bernhard Fischer von Erlach.



L'estàtua del patró corona el frontó, en els relleus del qual, de Giovanni Stanetti, descriuen els sofriments dels vienessos durant l'epidèmia. Les escales de l'entrada estan franquejades per àngels que representen al vell i al nou testament.




Les dues columnes, en espiral, presenten escenes de la vida de Sant Carles Barromeu on els temes centrals són la constància, en el de l'esquerra, i el valor, en la dreta.






S'entra per una porta lateral, previ pagament de 5€. L'interior és molt majestuós, amb un altar major, d'Alberto Camesina, on es presenta un relleu d'estuc amb Sant Carles Barromeu sobre un nuvol, envoltat d'angels i pujant al cel.







Per un ascensor, pugem fins a una bastida, on podem veure de prop les pintures de la cúpula, que representen a l'apoteosi del Sant, obra de Michael Rottmayr.




I unes escales et duren adalt de l'agulla, on a través de les finestres podem veure la ciutat. Un altre cop avall, al costat de la taquilla, unes escales et duen al Museu Barromeu, amb diverses obres litúrgiques i religioses.





Tocant a l'església, el magnífic edifici de l'Ambaixada de França (1904-12), amb dues escultures daurades en la façana princpial, obra de l'arquitecte Georges Chédanne que reflexa l'art nouveau francés.




En una plaça també podem veure un gran monument soviètic. Es tracta del Sovjetischen Befreiungsdenkmales, aixecat per la Unió Soviètica en record dels seus soldats caiguts en l'alliberació de la Viena del 1945.




Darrera del monument, hi ha el Palau Schwarzenberg (1697-1704), que avui en dia una part de l'edifici està destinat a hotel, i en una de les ales hi ha l'Ambaixada de Suïssa.





Arribem finalmente al Belvedere que està format per dos palaus barrocs units per un jardí francés, construït per Johann Lukas von Hildebrandt. Situat antigament entre vinyes, a les portes de la ciutat imperial, va servir com a residència d'estiu i espai de festes i banquets del príncep Eugeni de Savoia, general austríac que va aconseguir vencer als turcs durant el setge de Viena del 1683. També es troba l'Orangerie, l'antic hivernacle de tarongers. Des de 1903, els dos palaus allotja un del més grans museus d'art d'Aústria, amb obres nacionals que van des de l'Edat Mitjana fins a l'Edat Contemporània, i amb la més gran col·lecció d'obres del pintor Gustav Klimt.


Entrem pel Unteres Belvedere (1714-16), el Belvedere Inferior (l'entrada costa 11,50€ amb la Vienna Card i serveix pels dos palaus), que utilitzà el príncep Eugeni per a la seva vida quotidiana. Entre les seves sales destaca la Sala dels Miralls, amb les parets cobertes de miralls amb marcs daurats, i la Galeria de Marbre. Amb l'Orangerie abans allotjaven col·leccions d'art barroc i de l'Edat Mitjana respectivament, que es van trasl·ladar al Belverede Superior, estan dedicats en l'actualitat a acollir exposicions temporals.




En l'Orangerie, es troba també els Prunkstall, les antigues cavallerisses, on es construí la Cambra del Tresor de l'Edat Mitja, on s'exposen existències restants de l'art medieval que no s'havien pogut ensenyar anteriorment per falta d'espai.




Sortim cap als jardins, dissenyats pel francés Dominique Girard, que està format per tres nivells, cadascú dels quals representa diverses al·legories clàssiques: la part inferior mostra el domini dels quatre elements, la central el Parnàs i la superior l'Olimp.


L'Oberes Belvedere, el Belvedere Superior (1717-23), era destinat com a pavelló de festes del príncep Eugeni, i situat com estava en un punt alt, tenia magnífiques vistes sobre la ciutat de Viena. Les teulades dels pavellons de fons recorden les formes de les tendes turques, que al·ludeixen a la victòria d'Eugeni de Savoia sobre els otomans. S'entra per la porta principal que dóna accés a la Sala Terrena, amb quatre figures hercúlies que suporten la volta d'aquesta sala.


Actualment, allotja les col·leccions permanents d'art des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, on destaca la col·lecció pictòrica de Gustav Klimt, amb la seva obra més famosa: El petó, així com obres d'impressionistes francessos com Monet i Renoir i la sèrie d'escultures grotesques de Messerschmidt, una col·lecció de caps de personatges amb gestos diversos.





Sortim per la porta principal del Belvedere Superior, d'estil barroca i de ferro, d'Arnold i Konrad Küffner, on es veu la S i la creu de Savoia. I d'aquí cap al Prater, en tramvia...












Tornar a Viena



0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.