Amsterdam (I): ciutat de canals

(Del 28/11 al 02/12/2009) Visita a Amsterdam i dels seus voltants, en cinc dies. Capital constitucional dels Païssos Baixos (o d'Holanda), es coneguda pels seus museus, els seus coffeshops, el barri vermell, ponts i els seus canals, arribant a anomenar-la la Venècia del Nord.

Una part important del pais està sota del nivell del mar i l'aigua es continguda per dics monumentals. Amsterdam té una població d'uns 750.000 habitants, i està al voltant del riu Amstel i de la bahia d'Ij. El nom de la ciutat significa precissament Dic de l'Amstel.


L'escut està format per les tres creus de Sant Andreu, alineades verticalment, en honor a l'apòstol Andreu que va ser martiritzat en una creu amb forma de X. També es creu que representen a tres perills que varen afectar a la ciutat: inundacions, incendis i epidèmies.



Temps actual en Amsterdam (Aeroport de Schiphol):




Dia 1 (28/11)


Sortim, el dissabte 28, a primera hora, des de la nova terminal T1 del Prat, amb la companyia Vueling. En menys de dues hores arribem a l'aeroport internarcional Schiphol d'Amsterdam, el qual es troba a quatre metres sota el nivell del mar. Les maletes ens surten al mateix temps que arribem al lloc on recollir-les.

En una de les màquines corresponents, comprem els bitllets de tren que ens han de portar a l'estació central d'Amsterdam (Amsterdam CS). Es pot pagar amb tarjeta de crèdit/dèbit o en efetiu (3,80€). En uns 20 minuts hi arribem...

L'Estació Central (1882-89) destaca per la seva impressionant i llarga façana, obra de l'arquitecte P.J.H. Cuypers i l'enginyer A.L. de Gendt. Ubicada davant de la bahia d'Ij, sobre tres illes artificials, i com passa en tots els grans edificis de la ciutat, es varen utilitzar milers de pilars de fusta, per a que soporti l'estructura i fer-la segura, davant la inestabilitat del subsòl.



Davant mateix de l'estació, hi ha l'oficina de turisme, a la qual entrarem durant aquests dies per a demanar informació. Només arribar, ja ens adonem que hem d'anar en compte amb les bicicletes; n'hi ha a milers i tenen preferència, inclús en els passos de zebra. Anem caminant cap a l'hotel, a deixar les maletes, el qual es troba a uns 10-15 minuts, ben aprop de la plaça Dam, darrera del Palau Reial. L'hotel triat és el Die Port van Cleve, de quatre estrelles. En aquest edifici, G.A. Heineken va obrir la primera fàbrica de cervesa. Temps després, es va trasl·ladar la fàbrica, passant a ser una cerverseria, i poteriorment en un restaurant i l'hotel.

Deixades les maletes, començem a endinsar-nos en la ciutat, iniciant el passeig pel Dam, la plaça principal d'Amsterdam. Com hem dit anteriorment del nom, Dam significa dic, i porta aquest nom, degut a què aqui, es va construir el primer dic de la ciutat. Es una gran plaça rectangular d'uns 100 per 200 metres, i rodejats d'imponents edificis.

El més grandiós és el Koninklijk (1648-55), el Palau Reial, que el trobem en fase de restauració. Antiga seu de l'Ajuntament, Lluis Bonaparte, germà de Napoleó, el va convertir en Palau Reial, i actualment la família reial l'utilitza en diferents actes d'estat. D'un estil exterior auster, destaca, encara que no ho podem veure, l'absència d'una gran porta d'accés; així, l'ingrés es realitza per set senzills arcs al nivell de l'açera, sense escala, per a reforçar la idea que l'ajuntament era accesible per a tothom.

Al costat, la Nieuwe Kerk, l'Església Nova, que no s'utilitza amb fins religiosos a excepció de bodes reials i cerimònies de coronació de nous reis o reines. També s'usa per a exposicions temporals, en un edifici totalment restaurat després de l'incendi del 1645, i que careix d'una torre important, que es poden trobar normalment en les esglésies.




Enfront de l'església, a l'altre costat de la plaça, el museu de cera, el Madame Tussaud Scenerama, on destaca la maqueta que representa la ciutat en el segle XVII.




Davant del palau, el Monument Nacional de l'Alliberament, que rendeix homenatge als caiguts en la Segona Guerra Mundial, i que consisteix en un monolit de marbre blanc de 22m d'alçada rodejat d'escultures que representen als martirs arribant als braços de Crist. Completen el monument, un parell de lleons, símbols de la ciutat i que també es troben en el seu escut, acompanyant a les tres creus esmentades anteriorment.


Altres edificis importants que podem observar són el Grand Hotel Krasnapolsky i el centre comercial De Bijenkorf, i els seus carrers adjacents es concentren la major activitat comercial de la ciutat neerlandesa.



A partir d'aqui anem coneixent la ciutat, assentada en illes unides per centenars de ponts, que creuen els diferents canals que serveixen com a transport fluvial i una forma de controlar el cabal del riu Amstel. En el segle XVI, es va dissenyar en el centre històric la xarxa de canals semicirculars que surca la ciutat, sent els quatre pricipals els de Prinsengracht, Herengracht, Keizersgracht i el Singel.



L'arquitectura de la ciutat destaca per les anomenades cases de canal i construïdes per petits i mitjans comerciants, que es caracteritzen per ser de maó i les seves estretes i relativament altes facanes. En la seva majoria de l'habitatge i l d'un dipòsit de mercaderies instal·lat en l'altell, que eren hissades per unes politges, que en algunes cases encara es poden veure. Així, avui en dia, moltes tenen la façana inclinada cap endavant, per tal de facilitar el poder hissar mobles i altres coses, sense fer malbé la mateixa. També són molt estretes, amb escales empinades; això es degut a que antigament es pagava impostos en funció dels m2 de la façana.



Després de passar per diferents carrers i canals, arribem a un pont al costat del qual hi ha una petita casa fosca, i torta. Es tracta del Sluyswacht (1695), que avui en dia allotja una cafeteria. Antigament era la casa del bloqueig que impedia que els vaixells enemics poguessin entrar en la ciutat i el control de sortida del riu Amstel.


Tirem cap al mercat de les flors, i passem per davant del Theater Tuschinski (1918-21), construït per l'empresari polac Abraham Tuschinski que l'encarregà a l'arquitecte H.L. de Jong. La seva façana té un estil art decó amb influències orientals, per tal que el públic tingués la sensació de que entraven en una il·lusió.




En el lloc on es creua el riu Amstel amb el canal Singel, trobem el que sembla una església, però que és la Munttoren (1480-87), la Torre de la Moneda, que formava part de les muralles medievals de la ciutat i que durant un temps es varen acunyar monedes.



I a pocs metres, el Bloemenmarkt, el mercat flotant de flors. En el pasat, els venedors arribaven pel riu i atracaven aqui per a vendre les seves flors; avui els llocs encara són flotants, però permanents, cosa que no es nota en absolut, una vegada estàs dins. Aqui trobarem des dels típics bulbs de tulipes fins a llavors de plantes diverses, bonsais...



Finalment entrem en una cervesseria-restaurant i dinem una mica. Després, anem a la Museumplein, el Parc dels Museus, on en primer terme hi ha la colosal figura del Rijkmuseum, el Museu Nacional d'Art i Història dels Païssos Baixos. Com el Palau Reial, la façana es troba en reformes, i no es pot veure la seva majestuositat. Construït per Cuypers, arquitecte de l'Estació Central i d'un estil molt semblant, va ser inaugurat el 1885, i es tracta d'un edifici de maons vermells i una elaborada decoració de rajoles de colors. En ell, es reuneix la col·lecció d'art més important del pais, amb obres d'artistes com Rembrandt, Veermer, Hals. Apart de pintura, es pot trobar escultures, ceràmica de Delft, objectes i pergamins d'art oriental, de l'època colonial holandesa...



Darrera del museu, ja en ple Museumplein, les famoses lletres que formen el lema turístic de la capital holandesa: I Amsterdam, amb desenes de gent fent-se la clàssica fotografia al costat d'elles, inclossos nosaltres. Passem pel Museu de Van Gogh, el qual visitarem a l'endemà, i ens dirigim cap a la Heineken Experience...

2 comentaris :

  1. Hola!
    Fa dies que em miro el teu blog i em sembla interessant, perquè dones molta informació útil i de caire històric a tots els llocs on has estat.Àmsterdam és preciós!:)

    A més, a molts d'aquests ja hi he estat :) xò no encara al Laberint d'Horta :( i això que sóc de Barcelona!

    Una salutació!
    Elisabet

    www.donantunvoltet.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Ei! Gràcies Elisabet...
    Es el que passa... hi ha llocs de la pròpia ciutat que, tenint-ho a prou, no hem estat....

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.